Recordant als grans del Jazz: agosto 2013

Biografia:

Sarah Lois Vaughan (27 de març de 1924 - 3 d'abril de 1990) va ser una de les cantants de jazz més influents del segle XX.

Va néixer a Newark, Nova Jersey (USA) el 27 de març de 1924. Filla d'Asbury "Jack" Vaughan i Ada Vaughan, un fuster i guitarrista amateur i una bogadera que cantava al cor de l'església, de seguida va quedar envoltada per un ambient musical. Va començar a cantar i a tocar l'orgue a l'església i als 7 anys va començar classes de piano.

Sarah Vaughan al Café Society, Nova York.

Setembre de 1946.

Fotografia: William P. Gottlieb.

A finals de 1942 Vaughan va animar a la seva amiga Doris Robinson per presentar-se juntes al concurs amateur del Teatre Apollo de Nova York on ella va acompanyar a Doris al piano. Més tard, Sarah es va presentar en solitari i va interpretar la cançó Body and Soul. A la sala hi havien els cantants Billy Eckstine i Ella Fitzgerald que van quedar molt impressionats. Va guanyar el primer premi i va ser recompensada amb 10 $. Més tard, Eckstine ho va comentar al seu director Earl Hines i aquest li va dir que la portés a un assaig. Ràpidament Hines la va convertir en vocalista i segona pianista de la banda. Sarah va abandonar la orquestra de Earl Hines per la de Billy Eckstine que en aquell moment contava amb músics com Charlie Parker, Dizzy Gillespie, Gene Ammons, Art Blakey, etc. L'any 1944 va fer la seva primera gravació I'll Wait and Pray per Deluxe label i entre 1945 i 1946 va iniciar una carrera en solitari que duraria quasi cinc dècades. Aquest mateix any, cantant al Café Society de Nova York va conèixer al trompetista George Treadwell que va esdevenir el seu mànager i més tard el seu primer marit. Aquest li va fer un important canvi d'imatge i la va promoure arreu del món. Va ser durant aquest període que el pianista John Malachi li va posar el sobrenom de "Sassy" (noieta).

George Treadwell i Sarah Vaughan
al club Tiffany, Los Angeles. ca.1950.
Fotografia: Howard Morehead

Entre 1946 i 1948 va fer una gran quantitat de gravacions amb Musicraft Recordings que van deixar clar el seu potencial com a cantant de jazz. Entre les principals gravacions destaquen Don't Blame Me, Tenderly, It's Magic i Body and Soul. Un any més tard, als voltants de l'any 1949 el disc jockey Dave Garroway li va posar el segon sobrenom, "The Divine One" (la divina). A més, durant gran part de la seva vida se la va conèixer com a "Sailor" (mariner) per la seva llegendària afició a la vida nocturna i a les males paraules que utilitzava.

Gran part dels anys 50 Vaughan va treballar per Mercury Records on gravava pop i paral·lelament gravava jazz a la subsidiària EmArcy. No es sentia còmode amb el material que feia amb Mercury i l’any 1958, amb la fi del contracte, va firmar per Roulette Records. Aquest mateix any es va divorciar de George Treadwell i va iniciar una relació amb Clyde. B. Atkins, el gerent d’una empresa de taxis. El casament es va dur a terme a finals de 1958 esdevenint el seu segon matrimoni. Incapaç de poder quedar-se embarassada, l’any 1961 van adoptar una filla, Deborah Lois i aquell mateix any, ella va demanar el divorci a causa de presumptes maltractaments.

Asbury, Sarah i Ada Vaughan a
Newark celebrant el reconeixament
de "Sarah Vaughan day". 1957.
Fotografia: Moneta Sleet

Sarah Vaughan, Clyde B. Atkins
i Deborah Lois posant per la
revista Ebony. 1961.
Fotografia: G. Marshall Wilson

Sarah Vaughan actuant al
Knebworth Jazz Festival, Anglaterra. 1981.
Fotografia: David Redfern

Durant els anys 70 va treballar amb companyies discogràfiques com Roulette i Mainstream Records. L'any 1978 es va casar per tercera i última vegada amb el trompetista Waymon Reed del qual se'n divorciaria l'any 1981. El 1987 va marxar al Brasil on va gravar el seu últim disc anomenat Brazilian Romance. El 1989 va fer la última gravació en una col·laboració al disc Back on the block de Quincy Jones. Posteriorment la seva salut va començar a decaure i aquest mateix any, va cancel·lar una gira per Europa a causa d'un tractament per l'artritis que tenia la mà. Va finalitzar una sèrie de concerts al Japó i va fer l'últim concert al Blue Note Jazz Club de Nova York. En aquesta mateixa ciutat se li va diagnosticar un càncer de pulmó. Va tornar a Califòrnia per començar un tractament de quimioteràpia. Finalment va demanar passar els seus últims dies a la seva residència de Hidden Hills on hi va morir al vespre del 3 d'abril de 1990, una setmana després del seu 66è aniversari. El seu funeral es va dur a terme a l'església baptista de Mount Zion a Newark on ella s'havia criat i havia après a tocar l'orgue. Està enterrada al cementiri de Bloomfield (Nova Jersey).

Tomba de Sarah Vaughan al cementiri
de Bloomfield (Nova Jersey).

Discografia:

Sarah Vaughan al Club Birdland,
Nova York. 1949.
Fotografia: Herman Leonard

1944: Sarah Vaughan and Her All-Stars (Continental)
1947: One Night Stand: Town Hall Concert 1947 [live]
(Blue Note) - Publicat el 1997
1950: Sarah Vaughan in Hi-Fi (Columbia)
1953: Hot Jazz (Remington)
1954: The Divine Sarah Sings (Mercury)
1954: Sarah Vaughan with Clifford Brown (EmArcy)
1954: Birdland all stars 1954 [live] (Roulette)
1955: In the Land of Hi-Fi (EmArcy)
1956: Sassy (EmArcy)
1957: Swingin' Easy (EmArcy)
1957: At Mister Kelly's [live] (EmArcy)
1957: Sarah Vaughan and Billy Eckstine Sing the Best of Irving Berlin (Mercury)
1958: Sarah Vaughan Sings George Gershwin (EmArcy)
1958: Sarah Vaughan Sings Broadway: Great Songs from Hit Shows (Mercury)
1958: No Count Sarah (EmArcy)
1959: After Hours at the London House [live] (Mercury)
1963: Sarah Sings Soulfully (Roulette)
1963: Sassy Swings the Tivoli [live] (Emarcy)
1963: Snowbound (Roulette)
1963: We Three (with Joe Williams and Dinah Washington) (Roulette)
1963: The World of Sarah Vaughan (Roulette)
1963: Sweet 'n' Sassy (Roulette)
1963: Star Eyes (Roulette)
1963: Sarah Slightly Classical (Roulette)
1964: Vaughan with Voices (Mercury)
1965: ¡Viva! Vaughan (Mercury)
1965: Sarah Vaughan Sings the Mancini Songbook (Mercury)
1966: The New Scene (Mercury)
1967: It's a Man's World (Mercury)
1971: A Time in My Life (Mainstream)
1972: Sarah Vaughan with Michel Legrand (with Michel Legrand) (Mainstream)
1972: Feelin' Good (Mainstream)
1973: Live in Japan [live] (Mainstream)
1974: Send in the Clowns (Mainstream)
1977: I Love Brazil! (Pablo)
1978: How Long Has This Been Going On? (Pablo)
1979: The Duke Ellington Songbook, Vol. 1-2 (Pablo)
1979: Copacabana (Pablo)
1981: Songs of the Beatles (Atlantic)
1982: Crazy and Mixed Up (Pablo)
1982: Gershwin Live! [live] (Columbia)
1984: The Planet Is Alive...Let it Live! (Kokopelli)
1985: In the City of Lights [live] (Justin Time) - Publicat el 1999
1987: Brazilian Romance (Columbia)